El temps va passant. Ara ja comencen les presses. I jo encara no tinc clares algunes coses.
Avui explicaré el projecte com l'havia ideat fa aproximadament un mes.
La meva idea era presentar una sola peça composada per diverses estampes que representessin d'alguna manera el so, el soroll, la música,... Davant de la qual hi hauria disposada una sèrie d'instruments amb els quals els espectadors podrien participar en l'obra interpretant musicalment les imatges. D'aquesta manera hi hauria un retorn creatiu i lúdic del visitant.
Els dubtes que m'han perseguit durant aquest temps han estat sobre les imatges.
La meva primera idea era fer representacions abstractes. Formes, traços i colors representant diversos sons. Sons, sorolls, melodies? Com havia de treballar? Partiria de la intenció de representar sons concrets o jugaria silenciosament amb els elements del llenguatge visual. Vaig començar escoltant molta música i fent les primeres representacions amb tècniques molt diverses. Aquest és un exercici que coneixia i que havia fet fer prou vegades amb grups d'alumnes. És un exercici que sempre em donava grates sorpreses. Treballava amb músiques i cançons que no tinguessin lletra o que fossin estrangeres per obligar a la representació de la música en si. Mozart, Wagner, Chopin, Rock, Dance, Hard-Rock,... Els feia treballar conjuntament en grans papers d'envelar. A partir d'aquí explotava més o menys el treball, depent del grup, amb tècniques artterapèutiques.
Com deia, no sabia si representar sons, aguts, greus, punxants, suaus, dolços, aspres, turmentosos, alegres,... o treballar a partir de melodies, dibuixar tota una melodia.
Vaig començar a treballar amb les Variacions Goldberg de Bach, que em tenen fascinat. 32 variacions sobre un mateix tema interpretades magistralment per Glenn Gould.
Per altra banda vaig pintant i buscant els colors més adients al so de la trompeta, el violí, el piano, la bateria,...
Tot allò havia de traduir-se en gravat. De quina manera ho traspassaria a les planxes?
Avui explicaré el projecte com l'havia ideat fa aproximadament un mes.
La meva idea era presentar una sola peça composada per diverses estampes que representessin d'alguna manera el so, el soroll, la música,... Davant de la qual hi hauria disposada una sèrie d'instruments amb els quals els espectadors podrien participar en l'obra interpretant musicalment les imatges. D'aquesta manera hi hauria un retorn creatiu i lúdic del visitant.
Els dubtes que m'han perseguit durant aquest temps han estat sobre les imatges.
La meva primera idea era fer representacions abstractes. Formes, traços i colors representant diversos sons. Sons, sorolls, melodies? Com havia de treballar? Partiria de la intenció de representar sons concrets o jugaria silenciosament amb els elements del llenguatge visual. Vaig començar escoltant molta música i fent les primeres representacions amb tècniques molt diverses. Aquest és un exercici que coneixia i que havia fet fer prou vegades amb grups d'alumnes. És un exercici que sempre em donava grates sorpreses. Treballava amb músiques i cançons que no tinguessin lletra o que fossin estrangeres per obligar a la representació de la música en si. Mozart, Wagner, Chopin, Rock, Dance, Hard-Rock,... Els feia treballar conjuntament en grans papers d'envelar. A partir d'aquí explotava més o menys el treball, depent del grup, amb tècniques artterapèutiques.
Com deia, no sabia si representar sons, aguts, greus, punxants, suaus, dolços, aspres, turmentosos, alegres,... o treballar a partir de melodies, dibuixar tota una melodia.
Vaig començar a treballar amb les Variacions Goldberg de Bach, que em tenen fascinat. 32 variacions sobre un mateix tema interpretades magistralment per Glenn Gould.
Per altra banda vaig pintant i buscant els colors més adients al so de la trompeta, el violí, el piano, la bateria,...
Tot allò havia de traduir-se en gravat. De quina manera ho traspassaria a les planxes?
- Hi havia l'opció de representar els instruments, dibuixats o amb fotogravat, i incloure'ls en les estampes.
- Pensant amb la idea d'empremta, de petjada, que el gravat conté en ell mateix, vaig valorar el fet d'incloure o treballar a partir del rastre del so, més concretament de l'instrument que fabrica el so. L'empremta d'una baqueta és fàcil d'incorporar elaborant planxes a través de cops i raspades. Però treballar el rastre d'altres instruments... situaria l'obra a un nivell més conceptual que potser s'allunya de la idea original. Tanmateix és una procés que es pot incorporar fàcilment en l'elaboració de la planxa, i no descarto.
...continuarà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada