Dietari

Ja tinc alguna estampa que pot ésser definitiva. Estic content amb alguns resultats tot i que comença a preocupar-me el poc temps que em queda.
Avui he parlat amb en Jaume Tugores i m'ajudarà en la gravació d'una curta i sorollosa cançó que acompanyarà la instal·lació creant un afecte sorpresa en el visitant.

Què pretenc amb aquest treball

M'interessa la relació entre música i imatge, i proposar l'exercici de interpretar musicalment imatges o viceversa ens pot ajudar a apreciar la part abstracte d'aquestes disciplines.
Moltes vegades s'ha menyspreat l'art abstracte per no ésser figuratiu; de la mateixa manera ha passat en la música. A través del joc podem reconciliar-nos-hi. Entenent les formes, colors, sons, traços, taques, crits i melodies com a peces d'un trencaclosques que podem muntar d'infinites maneres, deixant traspuar les emocions inconscients lliurement.

Dietari

Demà recullo material. Aquesta setmana no sortiré del taller. Ja tinc prou assajos tècnics per poder començar a treballar els definitius. M'he muntat una premsa portàtil per poder endur-me les estampes en òptimes condicions i procurar el millor assecat.

Primeres estampes

Prova amb cosits i perforacions
No em vull tancar a totes les possibilitat que em pot donar el paper en estrips retalls, perforacions, cosits...

Prova amb planxes reutilitzades d'òfset amb punta seca.
Estampades amb rodet i al buit.

Punta seca en planxa de coure

Planxa de tauler. Tècnica additiva: vernís poliuretà i pols de marbre.

Gofrat de la mateixa planxa. Estampat per darrera.

Tot això són proves de les possibilitats que em dóna la tècnica. El gravat te una qualitat especial; la petjada, la intensitat i degradat de color, la possibilitat de collage, la multiplicació...
Un inconvenient és la lentitud. És una tècnica lenta i complicada.

Canvi de materials

Deixo el coure. O si més quedarà com a minoritari. Provaré tècniques additives, són més barates i em facilitaran la improvisació i un treball més lliure. Planxes de cartró, fusta, arraglàs, acetats,... Ara em falta un bon ventall d'assajos tècnics. Sóc materials que no conec gaire i primer n'he d'estudiar les possibilitats.

Primeres planxes

procés de resinat i sucre

L'estampa

Aquestes són les primeres proves. Són planxes de coure cremades amb àcid,(perclorur de ferro).
La resina, a falta d'una resinadora de colofònia i/o betum de judea, he fet servir un esprai de pintura per cotxe. No m'acaba d'agradar el resultat. Intentaré altres opcions. Esprai acrílic, aerògraf.

La planxa cremada


l'estampa

IDEA i CONCEPTE I

El temps va passant. Ara ja comencen les presses. I jo encara no tinc clares algunes coses.
Avui explicaré el projecte com l'havia ideat fa aproximadament un mes.
La meva idea era presentar una sola peça composada per diverses estampes que representessin d'alguna manera el so, el soroll, la música,... Davant de la qual hi hauria disposada una sèrie d'instruments amb els quals els espectadors podrien participar en l'obra interpretant musicalment les imatges. D'aquesta manera hi hauria un retorn creatiu i lúdic del visitant.
Els dubtes que m'han perseguit durant aquest temps han estat sobre les imatges.
La meva primera idea era fer representacions abstractes. Formes, traços i colors representant diversos sons. Sons, sorolls, melodies? Com havia de treballar? Partiria de la intenció de representar sons concrets o jugaria silenciosament amb els elements del llenguatge visual. Vaig començar escoltant molta música i fent les primeres representacions amb tècniques molt diverses. Aquest és un exercici que coneixia i que havia fet fer prou vegades amb grups d'alumnes. És un exercici que sempre em donava grates sorpreses. Treballava amb músiques i cançons que no tinguessin lletra o que fossin estrangeres per obligar a la representació de la música en si. Mozart, Wagner, Chopin, Rock, Dance, Hard-Rock,... Els feia treballar conjuntament en grans papers d'envelar. A partir d'aquí explotava més o menys el treball, depent del grup, amb tècniques artterapèutiques.
Com deia, no sabia si representar sons, aguts, greus, punxants, suaus, dolços, aspres, turmentosos, alegres,... o treballar a partir de melodies, dibuixar tota una melodia.
Vaig començar a treballar amb les Variacions Goldberg de Bach, que em tenen fascinat. 32 variacions sobre un mateix tema interpretades magistralment per Glenn Gould.
Per altra banda vaig pintant i buscant els colors més adients al so de la trompeta, el violí, el piano, la bateria,...
Tot allò havia de traduir-se en gravat. De quina manera ho traspassaria a les planxes?

• Hi havia l'opció de representar els instruments, dibuixats o amb fotogravat, i incloure'ls en les estampes.
• Pensant amb la idea d'empremta, de petjada, que el gravat conté en ell mateix, vaig valorar el fet d'incloure o treballar a partir del rastre del so, més concretament de l'instrument que fabrica el so. L'empremta d'una baqueta és fàcil d'incorporar elaborant planxes a través de cops i raspades. Però treballar el rastre d'altres instruments... situaria l'obra a un nivell més conceptual que potser s'allunya de la idea original. Tanmateix és una procés que es pot incorporar fàcilment en l'elaboració de la planxa, i no descarto.

...continuarà

Primers esbossos

La vibració del so en el cos. Hi ha sons que ressonen en l'estómac, en el tòrax o en les cavitats cranials, segons l'afinació, l'harmonia i la textura. Aquest és un ràpid i gens afinat dibuix del fet.

Imatges rítmiques. Interpretacions de sons.

Primer taller

Això és un tòrcul, màquina majoritàriament imprescindible per poder estampar.
Aquest pertany a en Jofre Sebastian. I és del primer taller que em va acollir en l'aventura. Reformes a la casa. Ja se sap. Ara convino el taller de la Marta a Montagut i el de la Mercè a Girona.

Possibilitat d'acció. La vida de la partitura

Acabo de descobrir que l'any passat hi hagué una exposició molt interessant al MACBA sobre l'art i la música. Com més m'introdueixo en l'exposició més sorprès em quedo.




Yasunao Tone "The Origin of Geometry: An Introduction", 2006

John Cage

Exposició en el MACBA. Feu-hi un cop d'ull; val la pena.

Kandinsky

Kandinsky

"La consumació d'una obra d'art autènticament espiritual és un assumpte lent i al començament sembla accidental i mancat de mètode. Per a contemplar els colors en la seva pròpia escala i convertir-se en un determinant de la creació artística, l'artista no sols ha d'entrenar l'ull, sinó també l'esperit."

Joan Fontcoberta

De l'obra de Joan Fontcoberta m'interessa sobretot el procés d'elaboració de l'obra. Té projectes molt interessant i diversos. Treballa en fotografia però d'una manera poc usual.

Realització de "frottogrames".
Fontcoberta fotografia diferents objectes del mon natural i quan el negatiu estava encara humit, el fregava amb l'objecte en qüestió.



Per a "Zoografies".
Fontcoberta s'ajudà de les lluites de galls a les illes canàries per realitzar un gran quimigrama. Un gall tenia les potes plenes de revelador i l'altre de fixador mentre es barallaren damunt un gran paper fotogràfic velat. Les empremtes i les esgarrapades dels animals crearen una imatge summament abstracte.
És més interessant el procés que el resultat final.

Fontcoberta qüestiona la identitat de l'autor i activa l'empremta, el rastre de l'acció.

www.fontcuberta.com
www.zonezero.com/exposiciones/fotografos/fontcuberta/default.html
www.telefonica.es/fat/esputnik/htm